Escriure una autobiografia

Hola, amigues i amics escriptors.

Hi ha persones que confonen  l’autor i el narrador perquè pensen que sempre han d’escriure d’elles mateixes. I no és així, necessàriament. És veritat que quan escrivim històries fictícies, és a dir, que hem inventat nosaltres amb la nostra imaginació, sempre projecten trets nostres. Però això no és escriure de nosaltres.

Però, com escriure una autobiografia? La nostra autobiografia ha de ser un relat avorrit?

No, de cap manera. Pot ser una història fascinant si la sabem escriure.

Les històries fascinants no només les troben en els llibres de ficció, hi ha històries que ens han atrapat: “Vivir para contarla”, de Garcia Màrquez, “Confieso que he vivido”, de Pablo Neruda o “Embastes i Piripius”, dietari d’Enric Busquets.

Però l’autobiografia l’hem d’escriure com una biografia?

Hem de diferenciar una biografia d’una autobiografia. Una biografia és un gènere literari que se situa a la frontera entre literatura i història. És popular i generalment molt llegit per nombroses persones que estan interessades a conèixer en profunditat la vida de la persona en qüestió.

 

Què és una autobiografia?

Una autobiografia és la narració de la nostra vida o d’una part de la nostra vida, escrita per nosaltres mateixos. Per tant, està escrita en primera persona. No és ni més ni menys que la història de la nostra vida, una història basada en fets reals, és a dir, en les nostres vivències. Poques persones al món coneixen millor la nostra història que nosaltres mateixos. A més, tenim l'avantatge de poder afegir a la narració millor que ningú els sentiments i les sensacions de cada situació que vam viure.

A l'autobiografia podem afegir els nostres èxits i fracassos (tant personals com professionals), les nostres experiències (positives i negatives) i els esdeveniments més rellevants que hàgim viscut.

Arribats aquí ens preguntem: la meva vida pot interessar a algú més que als meus? Val la pena escriure la meva autobiografia?

No ho sé, però sí que et diré que tot depèn de com l’escrivim.

Això ho has de valorar tu. És un tema que va des del narcisisme que tinguis a la utilitat que creguis que pot tenir.

A mi personalment, m’hauria agradat tenir una autobiografia del meu pare, del meus avantpassats. Tal vegada sigui per curiositat o per coneixement del passat. En qualsevol cas, m’haguera agradat saber amb detall els patiments dels meus pares durant la Guerra Civil espanyola, per exemple.

Escriure la teva autobiografia és una experiència única i valuosa, que et permet reflexionar sobre les teves vivències, sobre el món que vas viure, sobre els desafiaments que has tingut al llarg de la teva vida. En escriure la teva autobiografia comparteixes les teves experiències personals amb els teus, i tal vegada amb els altres, creant així un llegat durador.

Però, com escriurem la nostra autobiografia?

Una manera de fer-la atractiva és tractar-la com una història.

Per tant, hi ha d'haver:

* Uns personatges.

* Un protagonista, que òbviament, som nosaltres, ets tu.

* Un conflicte que forma part de la trama central.

Amb aquests ingredients hem d’escriure una història interessant que enganxi als lectors.

Serà bo llegir autobiografies d'altres personatges, veurem com ho han fet, podem observar en quins detalls personals o professionals s'han aturat més, etc. En definitiva, ens dona idees sobre quin tipus d'informació pots incloure. En general, en aquest gènere literari s'accepta tota mena d'informació.

Hem de tenir en compte que per escriure una autobiografia el més important és saber com fer-ho i fer-ho bé.


Podem establir uns passos

Primer pas: obtenir totes les idees que pots incloure.

Abans de començar a redactar la història d'una vida plena de moments, d’anys i històries per explicar, has d'obtenir totes les idees que pots incloure a la història. Per tant, començarem amb una “pluja d'idees”.

Escriu tot el que se t'acudeixi, encara que pensis que són menys importants. És millor tenir més informació i rebutjar-la o comprimir-la després, que veure't escàs d'idees.

Investiga sobre la teva vida. Per fer-ho pots ajudar-te de fotografies, de diaris, d'històries dels teus familiars, vídeos…, tot allò que contingui informació sobre la teva vida, que pot escapar dels teus records. Ja decidiràs més tard que inclouràs o no.

També pots recopilar esdeveniments que tenen a veure amb la teva vida, encara que no apareguis personalment (el teu naixement, una història de la teva família abans de néixer…).

 

Una vegada tinguis el teu llistat, elabora una cronologia o línia del temps sobre la teva vida

 

Tanmateix, una autobiografia no ha de començar necessàriament des del naixement, i no significa que hagis de seguir totes les dates fil per randa. Però és molt recomanable obtenir aquesta informació cronològica com una estructura on pots incloure dates importants, records, esdeveniments rellevants, etc. I així assegurar-te que no perds cap detall.

El més important és que afegeixis successos que hagin canviat la teva vida o que l'hagin marcada per sempre. Si vols, pots començar la història des d'un d'aquells moments en lloc de començar la teva infantesa, etc. És allò de començar “in media res”, a meitat de la vida o per quan a tu t’agradi, no necessàriament pel dia del teu naixement.

Hem de tenir en compte que:

* Els personatges principals són importants. Has de fer que en cada moment de la teva vida han d’haver personatges que interactuen amb tu, personatges que protagonitzen amb tu la història de la teva vida o d’aquell moment de la teva vida i que t’ajudaran a desenvolupar la trama.

* Aquest personatges principals són les persones que han influït en la teva vida, poden ser els teus pares, fills, parella, familiars propers així com amics, professors, entrenadors… qualsevol persona prou important per dedicar-hi un lloc a la teva història, presentar-la i veure com va influir o influeix a la teva vida.

* També hi ha espai per als antagonistes o enemics, ja que són importants per descriure els conflictes que has tingut, les dificultats per les que has passat, que, com sabem, és el que enganxa els lectors.

* No només les persones que han passat per la teva vida t'han deixat empremta, és possible que tinguessis un company de quatre potes que t'ha marcat i ajudat a ser feliç. Els animals o mascotes també són protagonistes de les nostres vides amb la mateixa importància d’una persona. No dubtis a parlar dels teus sentiments amb la teva mascota, moltes persones comparteixen aquests sentiments.

 


Anem a veure com podríem fer un esborrany

Hem dit que havíem de fer una pluja d’idees.

Doncs, bé, ja ho hem fet i hem elaborat un llistat cronològic que serà el nostre document de referència.

 Què hem de fer ara?

 

1. Selecciona les històries més importants de la pluja d'idees

Seleccionarem les bones històries o anècdotes que hem escrit i que tenim consignades en el document de consulta.

Rebutjarem les històries que considerem irrellevants o massa comunes, que no aporten valor afegit.

Entrellaçarem les històries per mantenir la coherència i un cert ordre cronològic. Hem de tenir en compte, però, que no és obligatori necessàriament mantenir aquest ordre, podem fer analèpsies o flashback, en definitiva, salts cronològics, però hem d’anar amb molt de compte. Els hem de controlar i dominar. Un salt en el temps que no estigui justificat pot desorientar al lector.

 

Hem dit que hem de seleccionar les històries més importants de la nostra vida, però com sabem quines històries són les més importants?

Has d’analitzar:

* Qui ets avui?

* Quines situacions t'han portat a pensar com ho fas ara?

* Quins esdeveniments t'han marcat?

* Quines decisions has hagut de prendre fins a arribar al teu present?

També pots afegir històries que expliquin els teus sentiments, les teves pors o les teves virtuts. La infantesa marca d'una manera bona o dolenta els que som en el futur, per això és recomanable que hi afegeixis algun passatge de la teva vida de nen.

A més, hem de recordar que tot bon personatge fictici d'una novel·la o d’un relat pateix una evolució al llarg de la història.

Per tant, Quina evolució has patit tu amb els anys?

Ens interessa escriure qui érem i qui som avui dia i fer evident com hem canviat la nostra manera de ser, els nostres pensaments o la nostra ideologia.

Darrere d'un gran canvi radical hi sol haver una història que marca les nostres vides, explica-la!

Aquesta història de la teva evolució ajudarà els espectadors a saber el nucli de la qüestió, i per què no, a identificar-se amb tu.

 

Comencem  a escriure l'autobiografia

En els nostres papers, en el teu document de referència tens tot el contingut que vols redactar. Doncs bé, ara és el moment de millorar-lo i donar-li una forma definitiva.

Pensa com vols estructurar el llibre i quina és la trama principal que contingui el plantejament, el nus i el desenllaç.

Quin serà el conflicte central que desenvoluparàs en el nus?

Com sabem, el conflicte és l'obstacle més gran que has hagut de superar per arribar fins on estàs, o potser sigui la decisió més important que vas prendre i tot el que vas deixar enrere.

Juga amb la teva vida com si fos la d'un dels teus personatges de ficció, crea tensió, suspens i enganxa els lectors. Afegeix moment de triomf temporal, de fracàs i de tornada, com ho faries en una novel·la.

Has d'acabar amb una resolució que moltes vegades és feliç, per això has decidit explicar el relat. És possible que hi vulguis afegir algun ensenyament per aportar ànims a persones que s'enfronten a situacions semblants a les teves. És possible que no fossis el guanyador o no superessis el conflicte amb èxit, no passa res, també el pots incloure per ser exemple de com enfrontar un fracàs. Tot és possible si està redactat de manera motivadora i positiva.

Evita l'autoexhibició en la mesura del possible

Els escriptors som una mica exhibicionistes, sí. Ens agrada explicar històries que hem inventat i, a més, ens agrada que ens aplaudeixin, com els actors.

Una autobiografia afalaga el nostre EGO perquè compartim la nostra vida amb els altres. Però si escrivim per adornar-nos de plomatges, el lector s’atiparà de les nostres “grandeces”, entre cometes.

Hem d’anar molt en compte en aquest punt, que la nostra autobiografia no sigui una exhibició de les nostres nombroses qualitats i mèrits. Ja ho apreciarà el lector, si és el cas.

Barrejar Contar i Narrar.

El fet de contar serveix per fer resums:

Per exemple:

“Els diumenges anàvem de passeig amb el nostre pare, mentre la mare es quedava a casa preparant el dinar”. 

És una temptació enorme narrar el nostre passat d'aquesta manera, lligant un resum darrere l'altre fins que acabem per resumir, ni més ni menys, que la nostra vida en unes quantes pàgines.

Posem un altre exemple:

Cada matí la mare em preparava el tassó de llet barrejada amb malta. I em donava un entrepà de “mallorquina”. Altres vegades, era jo qui m’havia de comprar l’esmorzar.    

Fem una pausa aquí.

Això pot estar bé, o pot estar malament.

Sabem que en narrativa el resum pot servir per descriure. Però sempre hem de tenir en compte que després d'un resum, hauria d’haver una escena, és a dir, mostrar una acció, que passi quelcom.  

Seguint l’exemple de la mare que prepara la llet, es podria redactar així:

“Un matí vaig anar a la cuina. No hi havia el got de llet amb malta. La mare estava asseguda a la tauleta amb un aspecte trist. Em va dir que no pensava preparar-me mai més la malta amb llet. I es va posar a plorar. Jo no sabia què passava. Vaig agafar la cartera de l’escola i me'n vaig anar cap cot”.

Aquí hi ha una escena, quelcom que va passar una sola vegada i que va ser un trencament a les nostres vides.

Recordeu: barrejar contar i narrar, sense trencaments, afegir una mica de suspens, que fa del relat de les nostres vides una mica entretingut.

I pensa: si portes més de dues pàgines narrant la teva vida a manera de resum, alguna cosa estem fent malament.


Bona escriptura!

 

 


 

Comments