Escriure una autobiografia
Hola, amigues i amics escriptors.
Hi
ha persones que confonen l’autor i el
narrador perquè pensen que sempre han d’escriure d’elles mateixes. I no és
així, necessàriament. És veritat que quan escrivim històries fictícies, és a
dir, que hem inventat nosaltres amb la nostra imaginació, sempre projecten
trets nostres. Però això no és escriure de nosaltres.
Però, com escriure una autobiografia? La nostra autobiografia ha de ser un relat avorrit?
No, de cap manera. Pot ser una
història fascinant si la sabem escriure.
Les històries fascinants no només les
troben en els llibres de ficció, hi ha històries que ens han atrapat: “Vivir
para contarla”, de Garcia Màrquez, “Confieso que he vivido”, de Pablo Neruda o
“Embastes i Piripius”, dietari d’Enric Busquets.
Però l’autobiografia
l’hem d’escriure com una biografia?
Hem de diferenciar una biografia d’una autobiografia. Una biografia és un gènere literari que se situa a la frontera entre literatura i història. És popular i generalment molt llegit per nombroses persones que estan interessades a conèixer en profunditat la vida de la persona en qüestió.
Què és una autobiografia?
Una autobiografia és la narració de la
nostra vida o d’una part de la nostra vida, escrita per nosaltres mateixos. Per
tant, està escrita en primera persona. No és ni més ni menys que la història de
la nostra vida, una història basada en fets reals, és a dir, en les nostres
vivències. Poques persones al món coneixen millor la nostra història que
nosaltres mateixos. A més, tenim l'avantatge de poder afegir a la narració
millor que ningú els sentiments i les sensacions de cada situació que vam
viure.
A l'autobiografia podem afegir els
nostres èxits i fracassos (tant personals com professionals), les nostres
experiències (positives i negatives) i els esdeveniments més rellevants que
hàgim viscut.
Arribats aquí ens preguntem: la meva
vida pot interessar a algú més que als meus?
No ho sé, però sí que et diré que tot depèn de com l’escrivim.
Això ho has de valorar tu. És un tema
que va des del narcisisme que tinguis a la utilitat que creguis que pot tenir.
A mi personalment, m’hauria agradat
tenir una autobiografia del meu pare, del meus avantpassats. Tal vegada sigui
per curiositat o per coneixement del passat. En qualsevol cas, m’haguera agradat saber amb
detall els patiments dels meus pares durant la Guerra Civil espanyola, per
exemple.
Escriure la teva autobiografia és una
experiència única i valuosa, que et permet reflexionar sobre les teves
vivències, sobre el món que vas viure, sobre els desafiaments que has tingut al
llarg de la teva vida. En escriure la teva autobiografia comparteixes les teves
experiències personals amb els teus, i tal vegada amb els altres, creant així
un llegat durador.
Però, com escriurem la nostra
autobiografia?
Una manera de fer-la atractiva és tractar-la
com una història.
Per tant, hi ha d'haver:
*
Uns personatges.
*
Un protagonista, que òbviament, som nosaltres, ets tu.
*
Un conflicte que forma part de la trama central.
Amb
aquests ingredients hem d’escriure una història interessant que enganxi als
lectors.
Serà
bo llegir autobiografies d'altres personatges, veurem com ho han fet, podem observar en quins detalls personals o professionals
s'han aturat més, etc. En definitiva, ens dona idees sobre quin tipus
d'informació pots incloure. En general, en aquest gènere literari s'accepta
tota mena d'informació.
Hem
de tenir en compte que per escriure una autobiografia el més important és saber
com fer-ho i fer-ho bé.
Podem establir uns passos
Primer pas:
obtenir totes les idees que pots incloure.
Abans de començar a redactar la
història d'una vida plena de moments, d’anys i històries per explicar, has
d'obtenir totes les idees que pots incloure a la història. Per tant, començarem
amb una “pluja d'idees”.
Escriu tot el que se t'acudeixi,
encara que pensis que són menys importants. És millor tenir més informació i
rebutjar-la o comprimir-la després, que veure't escàs d'idees.
Investiga sobre la teva vida. Per
fer-ho pots ajudar-te de fotografies, de diaris, d'històries dels teus
familiars, vídeos…, tot allò que contingui informació sobre la teva vida, que
pot escapar dels teus records. Ja decidiràs més tard que inclouràs o no.
També pots recopilar esdeveniments
que tenen a veure amb la teva vida, encara que no apareguis personalment (el
teu naixement, una història de la teva família abans de néixer…).
Una vegada tinguis el teu llistat, elabora
una cronologia o línia del temps sobre la teva vida
Tanmateix, una autobiografia no ha de
començar necessàriament des del naixement, i no significa que hagis de seguir
totes les dates fil per randa. Però és molt recomanable obtenir aquesta
informació cronològica com una estructura on pots incloure dates importants,
records, esdeveniments rellevants, etc. I així assegurar-te que no perds cap
detall.
El més important és que afegeixis
successos que hagin canviat la teva vida o que l'hagin marcada per sempre. Si
vols, pots començar la història des d'un d'aquells moments en lloc de començar
la teva infantesa, etc. És allò de començar “in media res”, a meitat de la vida
o per quan a tu t’agradi, no necessàriament pel dia del teu naixement.
Hem de tenir en compte que:
*
Els personatges principals són importants. Has de fer que en cada moment de la
teva vida han d’haver personatges que interactuen amb tu, personatges que
protagonitzen amb tu la història de la teva vida o d’aquell moment de la teva
vida i que t’ajudaran a desenvolupar la trama.
*
Aquest personatges principals són les persones que han influït en la teva vida,
poden ser els teus pares, fills, parella, familiars propers així com amics,
professors, entrenadors… qualsevol persona prou important per dedicar-hi un
lloc a la teva història, presentar-la i veure com va influir o influeix a la
teva vida.
* També hi ha espai per als
antagonistes o enemics, ja que són importants per descriure els conflictes que
has tingut, les dificultats per les que has passat, que, com sabem, és el que enganxa
els lectors.
* No només les persones que han
passat per la teva vida t'han deixat empremta, és possible que tinguessis un
company de quatre potes que t'ha marcat i ajudat a ser feliç. Els animals o
mascotes també són protagonistes de les nostres vides amb la mateixa
importància d’una persona. No dubtis a parlar dels teus sentiments amb la teva
mascota, moltes persones comparteixen aquests sentiments.
Anem a veure com podríem fer un esborrany
Hem dit que havíem de fer
una pluja d’idees.
Doncs, bé, ja ho hem fet
i hem elaborat un llistat cronològic que serà el nostre document de referència.
Què hem de fer ara?
1. Selecciona les històries més importants
de la pluja d'idees
Seleccionarem les bones històries o
anècdotes que hem escrit i que tenim consignades en el document de consulta.
Rebutjarem les històries que
considerem irrellevants o massa comunes, que no aporten valor afegit.
Entrellaçarem les històries per
mantenir la coherència i un cert ordre cronològic. Hem de tenir en compte,
però, que no és obligatori necessàriament mantenir aquest ordre, podem fer analèpsies
o flashback, en definitiva, salts cronològics, però hem d’anar amb molt de
compte. Els hem de controlar i dominar. Un salt en el temps que no estigui
justificat pot desorientar al lector.
Hem dit que hem de seleccionar les històries més
importants de la nostra vida, però com sabem quines històries són les més
importants?
Has d’analitzar:
*
Qui ets avui?
*
Quines situacions t'han portat a pensar com ho fas ara?
*
Quins esdeveniments t'han marcat?
*
Quines decisions has hagut de prendre fins a arribar al teu present?
També
pots afegir històries que expliquin els teus sentiments, les teves pors o les teves
virtuts. La infantesa marca d'una manera bona o dolenta els que som en el
futur, per això és recomanable que hi afegeixis algun passatge de la teva vida
de nen.
A més, hem de recordar que tot bon
personatge fictici d'una novel·la o d’un relat pateix una evolució al llarg de
la història.
Per tant, Quina evolució has patit
tu amb els anys?
Ens interessa escriure qui érem i qui
som avui dia i fer evident com hem canviat la nostra manera de ser, els nostres
pensaments o la nostra ideologia.
Darrere d'un gran canvi radical hi
sol haver una història que marca les nostres vides, explica-la!
Aquesta història de la teva evolució ajudarà els espectadors a saber el nucli de la qüestió, i per què no, a identificar-se amb tu.
Comencem a escriure l'autobiografia
En els nostres papers, en el teu document
de referència tens tot el contingut que vols redactar. Doncs bé, ara és el
moment de millorar-lo i donar-li una forma definitiva.
Pensa com vols estructurar el llibre
i quina és la trama principal que contingui el plantejament, el nus i el
desenllaç.
Quin serà el conflicte central que
desenvoluparàs en el nus?
Com sabem, el conflicte és l'obstacle
més gran que has hagut de superar per arribar fins on estàs, o potser sigui la
decisió més important que vas prendre i tot el que vas deixar enrere.
Juga amb la teva vida com si fos la
d'un dels teus personatges de ficció, crea tensió, suspens i enganxa els
lectors. Afegeix moment de triomf temporal, de fracàs i de tornada, com ho faries
en una novel·la.
Has d'acabar amb una resolució que
moltes vegades és feliç, per això has decidit explicar el relat. És possible
que hi vulguis afegir algun ensenyament per aportar ànims a persones que
s'enfronten a situacions semblants a les teves. És possible que no fossis el
guanyador o no superessis el conflicte amb èxit, no passa res, també el pots
incloure per ser exemple de com enfrontar un fracàs. Tot és possible si està
redactat de manera motivadora i positiva.
Evita l'autoexhibició en
la mesura del possible
Els escriptors som una mica
exhibicionistes, sí. Ens agrada explicar històries que hem inventat i, a més,
ens agrada que ens aplaudeixin, com els actors.
Una autobiografia afalaga el nostre
EGO perquè compartim la nostra vida amb els altres. Però si escrivim per
adornar-nos de plomatges, el lector s’atiparà de les nostres “grandeces”, entre
cometes.
Hem d’anar molt en compte en aquest
punt, que la nostra autobiografia no sigui una exhibició de les nostres
nombroses qualitats i mèrits. Ja ho apreciarà el lector, si és el cas.
Barrejar Contar i Narrar.
El fet de contar serveix per fer
resums:
Per exemple:
“Els diumenges anàvem de
passeig amb el nostre pare, mentre la mare es quedava a casa preparant el
dinar”.
És una temptació enorme narrar el
nostre passat d'aquesta manera, lligant un resum darrere l'altre fins que acabem
per resumir, ni més ni menys, que la nostra vida en unes quantes pàgines.
Posem un altre exemple:
Cada matí la mare em
preparava el tassó de llet barrejada amb malta. I em donava un entrepà de
“mallorquina”. Altres vegades, era jo qui m’havia de comprar l’esmorzar.
Fem una pausa aquí.
Això pot estar bé, o pot estar
malament.
Sabem que en narrativa el resum pot
servir per descriure. Però sempre hem de tenir en compte que després d'un
resum, hauria d’haver una escena, és a dir, mostrar una acció, que passi
quelcom.
Seguint l’exemple de la mare que
prepara la llet, es podria redactar així:
“Un matí vaig anar a la cuina. No hi
havia el got de llet amb malta. La mare estava asseguda a la tauleta amb
un aspecte trist. Em va dir que no pensava preparar-me mai més la malta amb
llet. I es va posar a plorar. Jo no sabia què passava. Vaig agafar la cartera
de l’escola i me'n vaig anar cap cot”.
Aquí hi ha una escena, quelcom que va
passar una sola vegada i que va ser un trencament a les nostres vides.
Recordeu: barrejar contar i narrar,
sense trencaments, afegir una mica de suspens, que fa del relat de les nostres
vides una mica entretingut.
I pensa: si portes més de dues pàgines
narrant la teva vida a manera de resum, alguna cosa estem fent malament.
Bona escriptura!
Comments
Post a Comment